martes, 20 de diciembre de 2016

Parlem amb ProActiva Open Arms sobre els refugiats


El passat dilluns 7 de novembre, va venir a fer-nos una xerrada als alumnes de Batxillerat Fernando Pujol, un voluntari de ProActiva Open Arms, una organització no governamental de Badalona la principal missió de la qual és rescatar del mar els refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa.


Inicialment, havent aparegut al documental Astral dirigit per Jordi Évole, sabíem que hi tenia molt a dir. Durant mesos, acompanyat d’un grup d’altres voluntaris amb un mínim de coneixement marítim, van dedicar tots els seus esforços a socórrer les barques que arribaven, i segueixen arribant, des de Líbia, nord d’Àfrica, a l’illa de Malta, territori europeu. En va informar que a l’interior de barques la capacitat màxima de les quals és de vint persones se n’hi amuntegaven més de 200! Aquesta gent siriana no només són del nord sinó que la majoria d’ells vénen de països centrals del continent perquè fugen de les persecucions i conflictes bèl·lics.

Després d’explicar-nos com duen a terme els rescats, la conferència va fer un gir, i en comptes d’enfocar el discurs cap a les seves accions i les condicions dels refugiats, vam preguntar-nos, què hi fem nosaltres, que vivim en una bombolla, i donem per suposat el nostre dret a tenir els privilegis i la vida que tenim? Res. Què ens diferencia dels joves sirians i africans que dia rere dia lluiten per sobreviure? Res. Què hem fet per merèixer aquesta vida, i no la del refugiats? Res.

Santi Palacios. ProActiva Open Arms.
Després de més de dues hores i mitja, va resultar ser una reflexió molt profitosa, i el que semblava ser inicialment una xerrada sense gairebé cap mena d’interacció, va acabar sent una discussió, on tots hi teníem alguna cosa a dir.

Tot i que el mitjans de comunicació hagin deixat de posar-hi tanta atenció, el nombre de refugiats augmenta a mesura que passen el dies. A aquestes alçades, el nostre objectiu, com a alumnes del Sagrat Cor de Sarrià, no és eradicar el problema, sinó col·laborar i aportar cadascú el seu granet de sorra per salvar el major nombre de vides possible.

Llorenç Fortuny 2n Batxillerat A

No hay comentarios:

Publicar un comentario